Montfalcó és un petit llogaret del municipi de les Olugues que trobem a la Segarra, dalt d’un turó enmig de la plana. Es tracta d’un dels millors exemples de vila closa medieval que podem trobar a Catalunya ja que la seva fesomia s’ha conservat intacte al llarg dels segles. Tant la seva ubicació com la seva conservació fan que aquesta vila conservi un encant especial.
Ens trobem en una vila closa de reduïdes dimensions, amb prou feines un parell de carrers: un que ens fa arribar fins a l’església i l’altre que ressegueix les cases adossades a la muralla, una muralla que es conserva en molt bon estat gràcies a que mai s’ha afegit cap edificació al seu exterior. La muralla que veiem avui en dia és fruit de la tercera ampliació que va tenir la vila.
L’accés es fa per únic punt, al sud, amb una doble porta adovellada que ens mena directament a la plaça, força gran si tenim present les mides reduïdes del nucli. Els carrers que en surten transcorren en algun tram en forma de porxo per sota de les cases, que s’amunteguen formant un bonic conjunt. Sota de la plaça hi ha la cisterna que, encara avui en dia, serveix com a dipòsit de subministrament d’aigua al nucli. També a la plaça hi ha les restes d’un cup que servia per l’elaboració de vi, i un pou, que es sospita podria haver estat un antic pou de gel.
Les primeres referències de Montfalcó les trobem al segle XI, quan el comte Bernat I de Berga va repoblar aquestes terres. Tot i que podria donar-se el cas que en aquest turó hi hagués una fortificació islàmica anterior, no se n’ha trobat mai cap rastre. El que si sabem és que el primer recinte del segle XI, era més reduït i constava d’una torre quadrada al centre i una de rodona a l’est. Aquesta torre va servir, posteriorment com a absis d’una primitiva església romànica.
La seva configuració i les seves robustes muralles feien de Montfalcó una fortalesa inexpugnable; de les més importants de la ribera del Sió. L’església és, potser l’edifici que ha sofert més reformes i reconstruccions, les més importants durant els segles XVII i XVIII. D’aquella antiga església romànica ja només se’n conserven la porta i l’absis.
El nom de la vila consta des de les primeres referències com a Monte Falconi, que posteriorment va esdevenir Montfalcó. En èpoques posteriors es va conèixer també com a Montfalcó del Duc, Castell de Montfalcó i Montfalcó Murallat, que és el seu nom actual. Val la pena aturar-nos per fer-hi una passejada.
