La muntanya de Montjuïc, a Barcelona, ha estat habitada des de temps immemorials. La seva ubicació al costat del mar i propera a la desembocadura del riu Llobregat, abans navegable, la converteixen en un punt estratègic important. Per aquest motiu era el lloc ideal per ubicar-hi un castell: qui tingués el control de la muntanya també tindria el control de la ciutat.
Diverses excavacions realitzades durant el segle XX hi han trobat restes que arrenquen en la prehistòria, època en la qual ja hi consten assentaments. Es té constància d'assentaments ibers a partir del segle VII aC i els romans també hi fan estada; s'hi han trobat tant restes d'assentament, com de la pedrera d'on s'extreia material per construir la ciutat. Ja en època medieval hi consta l'existència de diferents esglésies romàniques, ara desaparegudes, a partir del segle X i d'una necròpolis jueva que va funcionar, com a mínim, entre els segles IX i XIV.
Pel que fa al castell, hi ha constància d'una torre de guaita des de l'any 1073, una torre que es va mantenir sense gaires canvis fins a mitjans del segle XVII. El primer recinte militar arriba el 1640, amb l'esclat de la guerra dels segadors. De manera improvisada es decideix emmurallar la torre amb un fortí; una construcció que s'aixeca en només 30 dies i on s'hi instal·laren una dotzena de peces d'artilleria. Tres anys més tard, el Consell de Cent decideix reedificar el fortí per donar-hi més solidesa i millorar-ne la defensa. Però la caiguda de la ciutat en mans de Felip IV, fa que el castell passi a mans monàrquiques i s'hi instal·li una guarnició militar permanent. Amb la guerra dels 9 anys (1688-1697) es fa una nova millora al castell i es construeix una ciutadella al voltant de l'antic recinte.
En la guerra de successió el castell torna a tenir protagonisme i, en ser bombardejat per les tropes borbòniques, queda pràcticament enrunat. Es torna a aixecar i pateix un nou setge. Finalment passa a mans de les tropes de Felip V amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. A partir de llavors el castell va ser utilitzat més com a control i repressió de la ciutat, que no pas com a defensa. Amb aquest objectiu l'any 1745 es planifica una profunda reforma que s’executa entre els anys 1753 i 1779.
Durant el segle XIX, el castell demostra perfectament la seva funció de repressió com a càstig a les diferents revoltes protagonitzades pels barcelonins; i ho fa en forma de bombardejos. El primer arriba per ordre del govern d'Espartero el 3 de desembre de 1842 i es bombardeja la ciutat de manera ininterrompuda durant 24 hores. Un any més tard, el 10 de novembre de 1843 s'inicia un nou bombardeig sistemàtic de la ciutat que es va perllongar durant dos mesos. El juliol de 1856 es torna a bombardejar la ciutat des del Castell de Montjuïc i, aquest cop, també s'ocupa militarment la ciutat.
A partir de les darreries del segle XIX, el castell fa la funció de presó militar. Una funció que torna a fer durant la guerra civil, quan s'hi empresonen unes 1500 persones i se n'afusellen unes 250. També s'hi disposa una defensa antiaèria que no pot evitar els bombardejos feixistes sobre la població civil. Acabada la guerra el castell passa a mans franquistes i es torna a convertir en presó militar i lloc de repressió. Aquí tenen lloc nombrosos judicis sumaríssims, sense cap garantia, seguits pels seus corresponents afusellaments. Cal destacar el judici contra el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, que va ser afusellat al fossat de Santa Eulàlia el dia 15 d'octubre de 1940.
La funció de presó militar va durar fins a l'any 1960, quan es decideix convertir el recinte en museu militar. Aquest museu s'inaugura el 24 de juny de 1963 i tanca definitivament les portes el 24 de maig de 2009, dos anys després del retorn del castell a la Ciutat de Barcelona. A partir d'aquell moment es treballa per conservar el recinte i convertir-lo en un equipament municipal i espai de memòria.
Avui en dia el castell és visitable i en les seves sales hi trobem exposicions permanents i temporals. Cal destacar les sales destinades a Centre d'Interpretació del Castell que ens permeten conèixer millor la seva història i la seva arquitectura. La visita a aquest espai transcorre en quatre àmbits temàtics: La Muntanya, de la torre de guaita a la fortalesa, defensa i repressió de la ciutat i espai de memòria de Barcelona.
Pel que fa a la visita de la fortalesa, amb l'entrada ens facilitaran un plànol guia amb el recorregut recomanat i una explicació sobre cada un dels detalls arquitectònics del castell: El pont d'accés, la façana, el pati d'armes, els baluards i les muralles, els camins de ronda, el fossat, la terrassa i la torre de guaita. Des del castell i els seus voltants també gaudirem d'unes vistes impressionants sobre la ciutat.
