Una de les parts que més em meravella del Vapor Aymerich, Amat i Jover són les voltes de la coberta. L’edifici és una joia del modernisme industrial de primeries del segle XX on avui hi trobem el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Aquest vapor que avui es situa al centre de Terrassa, es va construir en uns terrenys d'hortes que llavors eren als afores, al costat de la riera que passava on avui hi ha la Rambla d'Ègara. La fàbrica es va dedicar als teixits de llana, i va ser una de les primeres de Catalunya en fer-ne tot el procés productiu, començant pel cardat i filat de la llana fins a l'acabat del teixit. La venda de productes s'efectuava al Magatzem Joaquim Alegre, un altre edifici modernista situat a la Placeta de Saragossa de la mateixa ciutat.
Va ser cap a 1905 que els tres industrials, Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover, van decidir construir l'edifici per allotjar-hi la fàbrica. Van encarregar-ne la direcció de l'obra a l'arquitecte d'obres Lluís Muncunill i la construcció al mestre d'obres Baltà Comelles. Les obres es van començar el 1907 i l'edifici es va inaugurar el novembre de l'any següent. És de destacar que durant la construcció del vapor no hi va haver cap accident, cosa gens habitual a l'època. L'edifici consta d'una gran nau de producció que en té annex un altre de tres cossos que allotjava la màquina de vapor i la secció d'energia. Separat per un pati hi ha, a la façana del carrer, els edificis que servien d'oficines.
És un dels vapors més bonics que he vist mai. El que més em meravella és la nau de producció, on s'allotjava la maquinaria. Es tracta d'una gran nau diàfana amb una coberta que es sustenta amb 300 columnes de ferro colat. Unes columnes que contenen les baixants d’aigua de la coberta i que sostenien els embarrats que feien funcionar la fàbrica. La coberta, que en si mateixa és una obra d'art, està construïda amb volta catalana de maó pla i amb forma de dent de serra. La nau no té finestres i s'il·lumina amb la claror zenital que s'aconsegueix amb les àmplies claraboies de la teulada orientades al nord. En aquell temps va ser una construcció molt agosarada i estètica que combinava materials econòmics com el maó i la rajola amb materials moderns com el ferro colat.
Una visita que no us podeu perdre, a banda de les exposicions permanents i temporals del museu, poder gaudir d'aquest preciós edifici ja justifica la visita. Per poder observar la coberta, cal accedir a la terrassa del museu. L'accés a les voltes només es possible en visites guiades i en dates molt assenyalades.
