Vàrem visitar la Serradora d’Àreu en trobar-la a la llista dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya. De les dues serradores hidràuliques que es conserven a Catalunya aquesta es l’única que encara podem veure funcionar. El cert és que la visita no estava prevista i varem anar-hi de casualitat durant una escapada per la Vall Ferrera (Pallars Sobirà). La serradora també forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Una de les coses que sorprèn del conjunt és el seu bon estat, si bé ha calgut fer-hi feines de restauració per poder-lo gaudir tal com el veiem avui en dia. El conjunt alberga, a més de la serradora, un molí fariner (anterior) i una central elèctrica (posterior) i durant la visita els podrem veure tots tres en funcionament. És un exemple clar de la industria moguda per la força de l’aigua que es fa arribar al conjunt a través d’una séquia que la distribueix a la roda hidràulica de cada un del mecanismes.

El primer que visitem és el molí fariner, que data de les darreries del segle XVIII i del que es conserva un conjunt totalment operatiu (originalment hi havia dues moles). Em d’intentar recular com a mínim 60 o 70 anys per entendre la necessitat del molí. Fins llavors, els camps de pastura que veiem avui en dia a la Vall Ferrera eren camps de cereal que es molia aquí per proveir als veïns de la farina per consum propi o del bestiar fins a la dècada de 1960. Dels dos molins que hi havia se n’ha restaurat un, del que ha calgut reconstruir-ne l’eix i la canal. 

Al mateix edifici del molí fariner hi podem veure una petita central hidroelèctrica que va proveir al poble d’electricitat des de la dècada de 1920 fins al moment en que es va fer la connexió a la xarxa elèctrica general. Llavors l’alternador que produïa l’electricitat es va vendre i només es va conservar la turbina. Actualment s’hi ha connectat un alternador de petites dimensions per poder-ne veure el funcionament.

La part més singular del conjunt, i la que més ens crida més l'atenció és la serradora que es situa en un altre edifici gairebé enganxat al molí. En els seus principis la serradora estava situada en un altre indret riu avall, però arran d'una riada al segle XIX es va reconstruir al costat del molí fariner. Era una màquina construïda totalment de fusta que es va modernitzar passada la Guerra Civil. Llavors, es van substituir els braços articulats i l'eix del rodet per peces de ferro. La serradora va funcionar fins a principis de la dècada de 1970 en que es va construir la central elèctrica de Tavascan que captava aigua del riu. En reduir-se el cabdal, la serradora ja no va tenir la força suficient per funcionar.

La visita es fa guiada per poder veure el conjunt en funcionament i poder comprendre com amb elements tan rudimentaris com la fusta i molt d'enginy es construïa la maquinaria necessària per millorar els recursos d'un poble o d'una zona. A partir de la força de l'aigua es feien funcionar instruments tan singulars com aquesta serradora.

Vols veure-la en funcionament? Mira el vídeo a YouTube