Header Ads

Sarrià de plaça en plaça

De tant en tant, si sóc pel centre de Barcelona, m'agrada visitar la Sala Ciutat, al costat de l'ajuntament. Allà hi podem trobar tota mena de llibres i guies de la ciutat, especialment aquelles que ens animen a fer una altra mena de visites, coneixent la ciutat en sí, no només els seus monuments. Aquest és el cas del llibre «Barcelona espais de trobada», que ens proposa diferents rutes per la ciutat tot passejant de plaça en plaça.


Una de les rutes que ens proposa el llibre és pel barri de Sarrià, on podem anar descobrint el nucli més antic d'aquesta antiga vila que va ser annexionada a Barcelona l'any 1921 tot i l'oposició dels seus habitants. La passejada gira al voltant del Carrer Major sense seguir-lo en la seva totalitat. La idea és, només, anar descobrint racons interessants de la vila.

Comencem en un dels racons més amagats i desconeguts per tots aquells que no són veïns del barri –i per alguns que sí– , la plaça de Sant Gaietà. Un petit racó, d'uns pocs metres quadrats, que crea una plaça que els seus habitants mantenen plena de testos i plantes que ens fan imaginar una antiga eixida particular. Som al darrera del Mercat de Sarrià, que us recomano visitar i travessar per l'interior.


La Plaça de Sarrià és el lloc més cèntric i concorregut de la vila, bon lloc per fer un cafè en alguna de les terrasses que hi ha en un racó. No podem marxar sense visitar la Pastisseria Foix de Sarrià amb una història que es remunta a l'any 1886. Tampoc podem oblidar l'Església de Sant Vicenç (Neoclàssic, s XVIII). Al costat mateix de l'església tenim la Placeta del Roser, amb una font i una mare de déu que li dona nom. Hi passarem per anar a la Plaça del Consell de la Vila, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu de la Vila.


Des d'aquí baixarem pel carrer major per anar a trobar el Carrer Canet, on encara es conserva una preciosa renglera de cases obreres del segle XIX. Abans d'arribar-hi, però, no deixeu de fer un cop d'ull al Passatge de Mallofrè, al que s'accedeix pel portal d'un edifici del carrer major. Travessem el Carrer Canet dins al final per baixar per Mare de Déu de Núria. Trobarem dues places, una a cada banda de la Casa Orlandai: La placeta de Can Garriga i la Plaça del Xiprer. Atureu-vos a fer-hi un cafè i contemplar els vitralls modernistes de les finestres de la cafeteria.


Fet el cafè, seguim carrer avall fins al final, girem a la dreta pel carrer de Mañé i Flaquer per anar  a trobar la Plaça de Sant Vicenç, un espai tranquil amb una atmosfera especial. Aquest és un lloc ideal per asseure'ns a la fresca, tant si ho fem als bancs de la plaça com a les tauletes del bar de la cantonada. Fixeu-vos en la fusteria, una d'aquelles que conserven l'encant de tota la vida.


Seguim pel Carrer de Cornet i Mas fins a la Plaça d'Artós que també bull d'activitat, terrasses i àrees de joc. Aquest és un punt de trobada dels seguidors de l'Espanyol i separa el Sarrià vell del més nou. Ja només ens queda seguir el Carrer de Santa Amèlia per arribar al punt final de la nostra ruta. Abans, però, encara ens queden alguns llocs interessants per entretenir-nos.

Al mateix Carrer de Santa Amèlia hi ha dos bonics jardins davant per davant, un llocs per passejar, llegir i gaudir de la natura. A una banda del carrer, els jardins de Vil·la Amèlia, just al davant, els de Vil·la Cecília. Travessem aquests últims per sortir al Carrer d'Eduardo Conde. A la cantonada amb Cardenal Vives i Tutó, hi ha la casa modernista Sastre i Marqués, obra de Josep Puig i Cadafalch.


Ens trobem en un lloc on coincideixen tres places: La plaça de Tórtola i València, la Plaça Fra Eloi de Vianya i la Plaça Cirici i Pellicer. En aquest punt trobem el Convent dels Caputxins. Allà hi ha el Cavalcador de Santa Eulàlia, un carreu de pedra que es diu feia servir Santa Eulàlia per muntar a Cavall. El convent es va fer molt conegut arrel d'uns fets ocorreguts el març de 1966 i que han passat a la història amb el nom de La Caputxinada.

Us animo a recórrer aquests carrers i aquestes places, gaudir de la ciutat, dels cafès, les botigues i la gent. Us animo a gaudir de la ciutat d'una manera diferent.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.