Header Ads

D'arsenal militar a seu del Parlament de Catalunya


L'11 de setembre de 1714 finalitza el setge de Barcelona i la ciutat cau en mans de l'exercit Borbònic. Després d'aquesta derrota, es va construir la fortalesa de la ciutadella, pensada per sotmetre i controlar la ciutat. A causa de moltes reclamacions ciutadanes, l'any 1869, el General Prim va fer donació de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona i es va procedir a enderrocar-la  gairebé en la seva totalitat. Només se'n van conservar tres edificis: La Capella Castrense, el Palau del Governador (avui convertit en institut) i l'Arsenal.

Vint anys més tard, el 1889 l'arsenal es reconverteix en Palau Reial per quan els reis d'Espanya visitessin la ciutat. L'arquitecte municipal Pere Falqués es va inspirar en l'Òpera de París per crear un edifici eclèctic que els reis no van acceptar ni van arribar a trepitjar mai. A partir de l'any 1900 el nou palau es va destinar a museu d'art.


Arriba l'any 1932 i el 6 de desembre l'edifici acull la primera sessió del nou Parlament de Catalunya. La tria del lloc no va ser casual. Abans que la recuperació del Parlament hagués estat aprovada, Francesc Macià va visitar la Ciutadella per trobar el millor indret on situar-hi el que havia de ser la seu del nou Parlament de Catalunya.

L'antic Arsenal reconvertit en palau va ser, doncs, destinat a seu parlamentària. El lloc estava carregat de simbolisme: s'havia destruït un barri de la ciutat per crear-hi una fortalesa des d'on reprimir als barcelonins, ara es convertiria en el símbol de les llibertats recuperades. El llavors conseller de Governació, Josep Tarradellas, va coordinar les obres de remodelació, adaptació i decoració dirigides pel decorador Santiago Marco.


Però l'edifici encara hauria de patir altres usos. Així, a partir de 1939, quan la República Espanyola perd la Guerra Civil, l'edifici torna a convertir-se en caserna. Durant aquell període es va destruir gairebé tot el simbolisme del parlament fins que al 1945 es torna a convertir en museu. Per motius no gaire clars, potser com a símbol de la clausura imposada per la dictadura, el saló de l'hemicicle es va tapiar per impedir-ne l'entrada i va caure en l'oblit.

Amb la fi de la dictadura es va acordar recuperar el Parlament i la Generalitat de Catalunya. Fruït d'aquest acord, el setembre de 1977 es deroguen les lleis franquistes que abolien les institucions catalanes, es restableix la Generalitat provisional i Josep Tarradellas torna com a president de la Generalitat el 23 d'octubre de 1977. Més d'un any després s'aprovaria la nova Constitució Espanyola.


L'any 1980 l'Ajuntament de Barcelona torna a cedir, parcialment, l'edifici com a seu del parlament restablert. En enderrocar-se les parets que tancaven l'hemicicle es va trobar, no sense sorpresa, el saló tal i com l'havien deixat els diputats del parlament republicà. L'edifici va ser restaurat i moltes de les peces originals recuperades gràcies a l'aportació d'antics diputats i familiars que les havien amagades. Així, a banda de l'hemicicle, hi trobem catifes i altres detalls originaris del parlament republicà. L'any 2004, es cedeix la totalitat de l'edifici com a seu definitiva del Parlament de Catalunya.

Quan visitem l'edifici hi veurem el seu passat com a Palau Reial. El saló de l'hemicicle es va dissenyar originalment com a saló del tron. Els salons de passos perduts, havien de ser les sales de ball i de festes i el saló menjador. L'escala d'honor conserva la seva bellesa i en els antics armariets on els diputats republicans deixaven el barret, els actuals hi reben la correspondència. L'edifici en general és ple de detalls que ens fan aturar i gaudir de la bellesa del conjunt.


El palau del Parlament es pot visitar amb cita prèvia. Un guia especialitzat us acompanyarà en un recorregut pels espais més emblemàtics de l'edifici tot explicant-vos la història de l'edifici i del parlament així com algunes anècdotes que s'hi han viscut. La visita és gratuïta i dura uns 3/4 d'hora. Us aconsello que no us la deixeu perdre!

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.