Header Ads

La Torre de l’Aigua, símbol modernista de Sabadell


La Torre de l'aigua és un dipòsit que es va utilitzar per subministrar aigua del riu Ripoll a la ciutat de Sabadell entre els anys 1922 i 1967. És tracta d'una bonica obra modernista catalogada com un dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya. Només és visitable des de l'exterior, si bé per la Festa major i durant l'Aplec de la Salut, es pot accedir al seu interior i pujar fins al mirador.

La torre té una alçada de 50 metres i és de planta octogonal. Destaca per ser una de les primeres construccions amb formigó armat que es van aixecar a Sabadell. La seva estructura s'aixeca amb 8 pilars que sostenen el dipòsit d'una capacitat de 293,5 m3. Una escala helicoïdal lliga els pilars entre sí per conferir-los més resistència a la càrrega. Aquesta escala també travessa el dipòsit fins al mirador –amb vuit balcons– que hi ha al seu damunt. Tota l'estructura es corona amb una cúpula revestida de ceràmica vermella i verda i coronada per un pinacle que sustenta una bola i un parallamps.

Per entendre la construcció d'aquesta infraestructura cal situar-nos, en el context del Sabadell de principis del segle XX. Els problemes que arrossegava el subministrament d'aigua es fan crònics: s'annexiona el barri de la Creu Alta, baixa la mortalitat i augmenta la immigració vinguda d'altres punts de Catalunya. Al creixement de la població s'hi afegeix també el creixement de la industria local, i tot això en un moment on el cabal disponible d'aigua es veu reduït en un 85% passant dels 1.967 m3 diaris disponibles a l'any 1910 a només 300 l'any 1913. Això fa que es posi la mirada en el Riu Ripoll.

És a l'any 1912 que l'Ajuntament utilitza l'excusa de fer una prospecció geològica per anar a cercar l'aigua de les capes freàtiques del riu. S'hi fan tres pous i una mina i s'hi instal·len bombes d'extracció d'aigua, també amb l'excusa d'evitar la inundació de la prospecció geològica. Un any més tard, es presenta la sol·licitud d'extracció, es construeix la Caseta de les Aigües amb les bombes d'elevació i es posa en funcionament tota la instal·lació necessària per enllaçar amb la xarxa de distribució existent.

L'any 1915 s'obre un concurs per a la construcció de la torre de l'aigua, que s'atorga a l'arquitecte Lluís Homs i Moncusí i les obres comencen el febrer de 1916 sota la direcció de l'arquitecte municipal Josep Renom. Mig any mes tard arriba resposta negativa a la sol·licitud d'extracció d'aigua i el Gobierno Civil ordena paralitzar les obres de la torre i precintar les instal·lacions de la caseta de les aigües. Tot i això, l'ajuntament de Sabadell, en clara desobediència, segueix amb les obres de la torre. El gener de 1917 es presenta una nova sol·licitud i la torre s'inaugura el dia 1 d'agost de 1918 sense entrar, encara, en funcionament.

L'abril de 1919 arriba el permís d'explotació de les aigües, s'enllesteixen totes les instal·lacions necessàries. El dipòsit entra en funcionament a finals de 1922 i es converteix en peça fonamental del subministrament d'aigua a Sabadell fins a l'any 1952, en que arriben les aigües del Llobregat. A partir d'aquest moment, la torre entra en un desús progressiu. Deixa de funcionar definitivament l'any 1967, quan arriba a Sabadell l'aigua provinent del riu Besos.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.