Header Ads

Els vermuts del Penedès

El Penedès no sempre ha estat la zona vitivinícola que coneixem avui en dia. Si reculem a finals del segle XVII, només un 12% dels cultius es dedicaven a la vinya. Aquest cultiu va anar creixent poc a poc, i un segle més tard ja representava la meitat dels conreus. Un creixement que va iniciar-se quan a Vilafranca del Penedès es van començar a instal·lar fassines per a la destil·lació d'alcohols. Aquestes fassines –n'hi va arribar a haver deu–  aprofitaven les guerres que va mantenir França per vendre els destil·lats al països que hi estaven enemistats.

Més tard, va arribar la fil·loxera al país veí, i això va fer créixer la producció de vi que ara ens compraven els mateixos francesos. Però cap a l'any 1890, França va començar a recuperar-se de la fil·loxera plantant els ceps amb peu americà i van recuperar la seva producció vinícola, deixant de comprar els vins del Penedès. Calia fer coses diferents per donar sortida a la gran quantitat de vi excedent; així que es van començar a elaborar, entre altres productes, caves, anisats, vins dolços, misteles o vermut.


El vermut s'elabora amb una maceració d'herbes en un vi blanc d'uns 12 graus. Més tard, s'hi afegeix alcohol –es fortifica– per pujar-ne el grau fins al 15%. L'avantatge era que Vilafranca disposava de les matèries necessàries per l'elaboració d'aquesta beguda: l'alcohol, el vi blanc i la majoria de botànics. Només calia importar algunes herbes, entre elles el donzell, ingredient imprescindible de qualsevol vermut. Vilafranca del Penedès va arribar a ser la segona ciutat productora de vermut del nostre país; mai va superar a Reus, que sempre n'ha estat la primera.

A mitjans del segle XX, a Vilafranca del Penedès hi havia gran quantitat de fabricants de vermut i la venda a la menuda va ser molt habitual. Les empreses més petites arribaven fàcilment a produccions de 250.000 litres anuals; això va representar una producció de milions de litres anuals de vermut vilafranquí. El vermut va entrar en decadència i es va substituir per altres begudes o refrescos; la majoria d'empreses van desaparèixer o van ser absorbides per altres de més grans. Per sort, aquesta beguda està ara en un moment de recuperació que l'està fent tornar a les nostres tavernes, on havia estat tan habitual. Avui en dia, a Vilafranca del Penedès s'hi fan tres vermuts diferents.

Vermut Bandarra, de la Casa Berger. Aquesta casa ha elaborat vermut des de les darreries del segle XIX. Tota la seva producció es venia a doll, però des de fa uns anys, han començat a embotellar-lo amb aquesta marca amb la idea de que sigui porta d'entrada als joves poc consumidors de vi. S'elabora amb xarel·lo i macabeu a parts iguals. Després de la maceració es fa reposar dos mesos en barriques de roure.

Vermut Trias Batlle. És el vermut de l'avi, i encara fan servir la mateixa etiqueta de l'avi. En ser un dels més veterans, el trobem en molts establiments de la zona. Presenta un equilibri en el sabor sense que hi predomini cap de les herbes i un toc una mica més amargant. Després de la maceració i de fortificar-lo amb el destil·lat, es deixa reposar fins a un any en bota de roure.

Vermut Siset, de la firma Mascaró. És un vermut complex i refinat i la casa el defineix com aristocràtic. El nom fa homenatge al fundador de la firma Mascaró, conegut popularment com a Avi Siset. Aquest vermut s'elabora a partir de vins Parellada i després de la maceració es fortifica amb els destil·lats de la casa, que han fet que Mascaró sigui una marca de renom.

De quina és la millor manera de prendre el vermut n'hi ha per tots els gustos, només heu de trobar la que més us agradi. Hi ha a qui el prefereix amb un glaçó, qui el rebaixa amb una mica de sifó, o qui hi afegeix un tall de taronja. També podem fer-nos un americà, que és meitat vermut, meitat bitter; o barrejar-lo amb tònica, ginebra o cava, per posar-ne alguns exemples. Personalment, m'agrada sol, amb un parell de bones olives farcides, fred de nevera i sense gel.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.