Header Ads

Vaca Bruna dels Pirineus

Fa uns dies varem visitar el Berguedà en una trobada gastrobloguera que va organitzar l'Anna, del blog M'Agrada Cuinar. Ja de bon matí ens varen rebre amb un fantàstic esmorzar on varem poder tastar diferents productes de la comarca, com el Blat de Moro Escairat que ens van presentar en una escudella per llepar-se'n els dits. També varem poder degustar embotits de La Cooperativa Agrobotiga i altres menges que ens varen donar forces per a tot el dia.

Entre les diverses activitats que ens tenien preparades, varem fer una visita a Can Font, la granja d'un dels socis d'aquesta cooperativa. A banda de visitar la granja per veure'n les instal·lacions l'objectiu de la visita era conèixer de primera mà la raça Bruna dels Pirineus. Una raça de vaques autòctona de Catalunya que destaca per la docilitat i l'adaptació al medi. És una raça que es cria a les comarques pirinenques i pre-pririnenques i que es troba especialment al dos Pallars, la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès.

En Martí Orriols, gerent de la Federació Raça Bruna dels Pirineus, ens va explicar les característiques de la raça i de la carn que produeix. El seu origen es remunta a finals del segle XIX i principis del XX, quan ramaders de la Val d'Aran varen importar animals de raça Parda Alpina procedents de Suïssa. Aquests animals es van fusionar amb la raça autòctona catalana i, poc a poc, la raça va evolucionar fins al que avui és la Bruna dels Pirineus.

Originàriament, eren animals de triple aptitud de treball, carn i llet. Amb l'evolució de la raça, aquesta s'ha dedicat només a la producció de carn des de la dècada de 1970. Una de les característiques que la fa idònia per aquesta finalitat, és la seva infiltració de greix a la carn, cosa que n'afavoreix el gust i la tendresa. Durant la nostra visita, també varem poder tastar l'entrecot d'aquesta espècie. Val la pena remarcar que el que anomenem arreu entrecot de bou, realment és de vaca. Aquesta carn es deixa madurar almenys 30 dies a una temperatura constant d'entre 3 i 4 graus.


La carn que varem tastar era d'una vaca de poc més de 4 anys d'edat, el que s'anomena popularment com a vaca vella, uns animals que per la seva edat engreixen pitjor. Es tractava d'uns entrecots que feien al voltant de quilo i mig cada un i amb una maduració de 45 dies. Això els va conferir una tendresa i un sabor únics. L'alimentació dels animals també és molt important: pasturen als camps i s'engreixen amb alfals, palla i una barreja de cereals naturals.

Segons la Fundació Alícia, és una carn de gust pronunciat, tant del magre com del greix. Es tracta d'un tall molt tendre i sucós i, per tant, amb possibilitats de treure-li partit per si sol. Nosaltres el varem tastar en dues coccions: a la graella i a la planxa. La qualitat, sabor i tendresa de la carn es deixava notar a totes dues; no varem ser capaços de preferir una cocció sobre l'altra, però sí que ens va deixar amb ganes de tornar-la a tastar aviat.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.