Header Ads

Sant Sebastià de Montmajor, Caldes de Montbui

El camí fins a Sant Sebastià de Montmajor és una ruta atractiva des del primer moment. Sortim de Caldes pel preciós Passeig del Remei, envoltats d'imponents plàtans que ens refrescaran a l'estiu i circulant damunt d'un paviment de llambordes, tret característic de la vila. Tot just abandonar la vila, en un revolt, trobem la carretera que ens durà fins a Sant Sebastià. Una carretera de 12 quilòmetres entre boscos i paisatges que haurem de fer tranquil·lament en poc menys de mitja hora.


Sant Sebastià de Montmajor és un petit llogaret de menys de 10 habitants. El nucli principal forma una sagrera al voltant de l'església, el cementiri i la rectoria, ara convertida en restaurant. Quan hi arribem, el primer que trobem és l'antic edifici d'un celler, ara ja sense teulada. Davant nostra s'aixeca l'església romànica, amb un campanar de dues plantes, i que data dels segles XI-XII. Una joia del romànic enmig d'un entorn natural que ens anima a explorar.

Sortint d'aquest petit nucli, els camins conviden a caminar i a descobrir l'entorn, on destaca la terra vermella. Arreu trobarem bonics racons, planes i masos allunyats. Prop de l'església hi ha l'antiga torre del rellotge, enmig del bosc i ja en desús. Aquesta torre, que data de principi del segle XX, servia per anunciar les hores a tota la vall; avui ja no toca ni quarts ni hores. Si no ens ve de gust caminar, podem quedar-nos gaudint de la tranquil·litat d'aquest indret.


L'església i les cases que l'envolten estan perfectament conservades i encara mantenen l'encant i l'ambient d'altres temps. De seguida trobo un veí que m'explica quatre coses sobre aquest petit indret. L'església, d'una sola nau amb transsepte, conserva al seu interior uns frescos renaixentistes d'autor desconegut. També hi trobem una figura de Sant Sebastià, obra de Sebastià Badia, i uns frescos dels anys 1945-1950, obra d'Antoni Vila Arrufat. Aquests darrers frescos van substituir els originals destruïts durant la guerra civil.

Es té constància documental de Sant Sebastià de Montmajor des de l'any 1065 i sabem que l'any 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat. Va passar a dependre de l'església de Caldes de Montbui al segle XII i no seria fins al XIX que fos declarat parròquia independent.


Des d'aquest indret, nombrosos camins i corriols ens permeten gaudir de precioses vistes panoràmiques, que ja haurem trobat en la carretera de pujada. Molts camins arrenquen o passen per aquí, entre boscos de pins i alzines que contrasten amb la terra d'argila vermella. Podem trobar camins cap al Farrell, Gallifa o Caldes de Montbui, entre molts altres. Per obtenir-ne més informació és recomanable posar-se en contacte amb l'Oficina de Turisme de Caldes de Montbui.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.