Header Ads

La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac

En apropar-nos-hi no crida excessivament l'atenció. Encaixonada entre la via del tren i el riu besos, la Casa de les Aigües es mostra com un petit conjunt fabril. El lloc on es situa no és casual, ja que té una llarga tradició d'aprofitament de l'aigua de Montcada i Reixac. De fet, es situa a la zona on neix el Rec Comtal de l'Edat Mitjana o la Mina de Montcada del segle XVIII; també se suposa proper el lloc on naixia l'aqüeducte que proveïa d'aigua la Barcino romana.


Aquest petit conjunt, conegut antigament com «Els Pous de Montcada», es va construir l'any 1878 a causa d'una gran sequera que va afectar el subministrament d'aigua de la ciutat de Barcelona. Es tracta, doncs, d'una antiga estació d'extracció i bombeig de les aigües que es troben al cabal subterrani del riu Besos. Va ser una obra d'urgència de l'Ajuntament de Barcelona. Avui en dia, aquest recinte és un preciós conjunt arquitectònic punt de referència del modernisme i el patrimoni industrial de Montcada i Reixac.


A l'interior del recinte, envoltat per una tanca, trobem un indret enjardinat on hi ha diferents edificis funcionals. El que més atrau la nostra mirada és la Sala dels Pous. Un preciós edifici, que al seu interior té els tres pous dels que s'extreia l'aigua que seria canalitzada i enviada a Barcelona. Es tracta d'una sala d'estil modernista decorada amb un arrambador de trencadís que simbolitza el cicle de l'aigua. Les baranes dels pous, de ferro forjat, són també d'una gran bellesa tot i les destrosses fruit del vandalisme d'èpoques no gaire llunyanes. Els llums que il·luminen la sala són, també, d'una gran bellesa. Val a dir que en un primer moment els pous es trobaven a l'aire lliure; aquesta sala va ser construïda poc després de posar en marxa la instal·lació.

Enganxada a la sala anterior, un altre recinte que enamorarà als aficionats al patrimoni industrial: La sala de màquines. Aquí sembla que no hagi passat el temps. Al seu interior hi trobem una de les tres úniques màquines de vapor verticals que es conserven a tot el món. Tot i alguns actes de vandalisme, la màquina es troba en un estat de conservació impressionant. Els fogons i la carbonera són, també, dos espais que ens ajuden a entendre el funcionament de tota l'estació de bombeig i les precàries condicions de treball dels fogoners.


Els dos altres edificis que resten, són la casa del maquinista i la sala de control. La primera és el lloc on, a la planta baixa, vivia el responsable de l'estació de bombeig. És un edifici d'estil eclèctic mostra de l'arquitectura d'estiueig de les darreries del segle XIX. Destaca la sala de reunions de la primera planta. L'estació de control era l'indret on es controlava la qualitat de l'aigua i se'n mesurava el cabal.


És un recinte que bé mereix una visita que podem fer de manera lliure i gratuïta qualsevol diumenge al matí de 10 a 14 hores. A banda, hi ha altres maneres de visitar-la, com les visites guiades o teatralitzades o els itineraris comentats.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.