Header Ads

Parc del Castell de Montesquiu

El Parc del Castell de Montesquiu és el racó que us proposo aquesta setmana com a instagramer convidat de Barcelona és molt més. Es tracta d'un parc modest en extensió però ric en paisatge, història i patrimoni.  Situat en un lloc de pas i travessat pel Ter, ens mostra un paisatge de ribera, prats i boscos. L'empremta de l'home la trobem en masies i conreus. El castell, documentat des del segle XIII, és la principal representació del patrimoni del parc, també hi trobem l'ermita romànica de Sant Moí i el Pont medieval de les Codines.

El Castell de Montesquiu és avui un equipament cultural i de convencions propietat de la Diputació de Barcelona, que també és propietària del parc que l'envolta. Els seus orígens, però daten del segle X, quan era un gran casal fortificat. Aquest casal es suposa l'evolució d'una torre de guàrdia que devia fer edificar en Guifré el Pilós. El casalot va evolucionar fins a convertir-se, al segle XIV, en una residència fortificada. El seu primer habitant en va ser Arnau Guillem de Besora. Al segle XVII el castell s'amplia amb la construcció de la capella i del sector nord-est. Va ser a principis del segle XX quan Emili Juncadella, representant de la burgesia catalana, va donar-li l'aparença actual.


Els voltants del Castell es composen de diferents alineacions muntanyoses travessades pel riu Ter. Un lloc de pas que configura un paisatge molt transformat per l'empremta de l'home i els conreus en formen part important. La millor manera de conèixer el paisatge és resseguir els seus itineraris senyalitzats per fer a peu. Caminant pel parc per qualsevol dels seus tres itineraris, descobrirem el seu paisatge de ribera, els boscos d'alzina i pi roig, els conreus i el patrimoni cultural.

Us recomano fer una visita guiada al castell i passejar pel parc. Us facilitaran més informació a la masoveria del castell, No deixeu d'aturar-vos a fer un tomb per la vila. Si porteu el dinar, disposeu de zona de pícnic i barbacoes a la zona d'esbarjo de la Font d'en Nando.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.